LA INDÚSTRIA DE L’ALCOHOL

Espanya té una indústria de fabricació de begudes alcohòliques molt potent. I qüestionar-ne la propia existència i legitimitat no és sempre tasca senzilla, doncs els interessos són nombrosos. En el reportatge d’avui, entrevistem a en José, membre de Alcohólicos Anónimos des de fa tres dècades. En José ens explica que és alcohòlic. Amb aquesta afirmació vol dir que, per molts anys que porti sense beure, si ara prengués una sola copa tornaria a la compulsió que un dia li va fer perdre el control de la seva vida. En José assenyala que les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal, basant-se en la seva experiència com a alcohòlic en recuperació, i també en les experiències d’altres persones alcohòliques que ha tingut l’oportunitat d’acompanyar com a voluntari en els darrers anys.

Pregunta. En primer lloc, és necessari que ens preguntem: és l’alcohol una droga sèria?

Resposta. Sens dubte. L’alcohol és una droga molt sèria, tan sèria com les altres substàncies, i a més, l’alcohol és la porta d’entrada al consum d’altres drogues.

P. Com podríem definir l’alcoholisme? En què es diferencia l’alcoholisme respecte altres drogodependències? Quins són els trets particulars?

R. L’alcoholisme (segons la definició de la OMS de 1976) és una malaltia de carácter crònic i progressiu, que afecta a nivell biològic, químic (sistema nerviós central), psicològic i social a l’individu, i que es caracteriza per una ingesta compulsiva de begudes de contingut alcohòlic de manera contínua i repetida, amb l’objectiu d’experimentar efectes psicològics que arriben a interferir en la salut i les diferents àrees de l’individu.

L’alt grau de dependència pot explicar-se a nivell cerebral. L’alcohol actua en les zones responsables del plaer i altres sensacions desitjables, cosa la qual fa que quan s’ingereixen begudes durant períodes perllongats i amb una marcada frequència, el cervell comença a adaptar-se als canvis produïts per la droga i s’estableix una dependència entre ells.  

Qualsevol drogadicció es defineix com ‘una malalatia caracteritzada per la dependència de substàncies psicoactives, que afecten el sistema nerviós central., i que produeixen efectes en la percepció, judici, comportament i emocions de la persona.

Aquesta dependència és tant física com psicològica. La primera es refereix a que l’organisme experimenta un desig incontrolable per la droga, i quan s’interromp el consum sobrevenen conseqüències a nivell fisiològic (abstinència). La dependència psicològica es refereix a un estat d’eufòria que porta la persona a seguir consumint dosis cada vegada més elevades per poder reviure aquella primera sensació.  

Aleshores, hi ha diferències? De tot allò dit anteriorment, podem concloure que tant l’alcoholisme com la drogadicció comparteixen característques similars sent les dues una forma d’adicció, i que tenen repercussions a nivel físic, psicològic i social.

L’única diferència entre l’alcoholisme i les altres drogues, o com a mínm la més rellevant, és que l’ús de l’alcohol és legal.

En dir que ambdues són adiccions, és important ressaltar que produeixen en la persona una sensació física i psicológica de dependència amb comportaments compulsius i tolerància a la substància quan aquesta es consumeix de manera periòdica i repetitiva. Les conseqüències negatives afecten àrees de cervell involucrades i relacionades amb el judici, les emocions i comportament de la persona.  

En conclusió, tant l’alcohol com la resta de substàncies psicoactives generen adicció, i les característiques entre els dos tipus de drogues solen ser poc diferenciades, exceptuant el fet que l’alcoholisme es concep  com una adicció ‘menys greu’ a causa de la valoració social amb què compta en el context cultural.

P. Està normalitzat el consum d’alcohol? I si és així, com ha estat possible aquesta normalització?

R. Sí, el consum d’alcohol está àmpliament normalitzat, i aquesta normalització s’ha produït a través de l’exposició constant en els mitjans, el missatge que té beneficis per a la salut i la seva integració en la vida social i cultural. L’alcohol es presenta com una eina per relaxar-se i socialitzar, minimitzant els riscos associats, el que dificulta que les persones reconeguin o busquin tractament davant d’un problema en el consum.

Són diversos els factors que han portat a la normalització del consum d’alcohol. D’una banda, hi ha una exposició cultural i mediática. Les pel·lícules, les series de televisió i la publicitat, tot sovint presenten el consum d’alcohol com quelcom normal, i inclús desitjable en els esdeveniments socials. D’altra banda, existeix la creença que l’alcohol, especialmente el vi, té beneficis per a la salut, tot i que els experts alerten que no existeix un nivell segur de consum i que la seva ingesta augmenta el risc de càncer i altres malalties. Tampoc pot obviar-se que moltes persones recorren a l’alcohol com una forma de deshinibir-se; relaxar-se després del treball o en la celebració d’esdeveniments,  considerant-lo així com un component essencial de la vida social. En ser una substància legal, fàcilment disponible i amb un cost relativamente baix, el seu consum està integrat en la vida quotidiana de moltes persones.

La normalització porta a que es minimitzin els danys associats al seu consum, tant a curt termini (ressaca, pèrdua de control), com a llarg termini (malalties cròniques, problemes de salut mental i social).

P. Com cau una persona en l’alcoholisme?

R. Totes les persones alcohòliques han començat a beure de manera social, per alguna de les circumstàncies que hem esmentat abans. En un principi, els efectes de l’alcohol són positius: ets sent més segur, més alegre, més confiat, més sociable, més comunicatiu. L’alcohol actua com un analgèsic davant dels problemes i les dificultats. Però després aquests aspectes positius van minvant i cada vegada es necessita augmentar més la dosi, i aleshores aquí és on apareix la dependència. Finalment, la manca d’alcohol produeix malestar. Aquest és el procés explicat de forma resumida.

P. Quin és el pronòstic de les persones en relació a l’adicció a l’alcohol?

R. El pronòstic varia molt d’una persona a una altra. Algunes persones se n’adonen a temps, deixen de beure i aturen la malaltia. No la guareixen però l’aturen. Altres persones no poden aturar el consum d’alcohol i van deteriorant-se progressivament.

En el plànol físic, els transtorns més greus són els de les malalties hepàtiques. En l’aspecte mental el transtorn més greu és la demència etílica (síndrome de Wernicke-Korsakoff), sense oblidar l’aspecte social: deteriorament de les relacions familiars i socials, problemes laborals i econòmics, problemes amb la llei, accidents de trànsit, conflictes amb l’autoritat i la policia.

P. Com han d’afrontar-se les recaigudes?

R. Les recaigudes són clots en el camí de la recuperació de l’alcoholisme. Poden tenir un efecte molt negatiu en la persona alcohólica i el seu entorn familiar. Però també són una font d’informació per saber què estem fent malament i què ens impedeix erradicar les antigues conductes.

Primer cal definir què és una recaiguda. Si una persona porta un mes sense beure i torna a beure, això no és una recaiguda. Si una persona porta un any sense beure i torna a beure, això sí és una recaiguda. Si una persona té problemes amb l’alcohol, deixa de beure i no té cap recaiguda, aquesta persona no és alcohólica.

Una persona alcohòlica és la que fa un intent per deixar de beure i no pot deixar-ho, i aleshores experimenta una recaiguda. En aquest cas, les primeres recaigudes són inevitables i són l’indicador clar que tenim un problema amb l’alcohol. Desgraciadament, aquesta és l’única manera de saber si una persona és alcohòlica.

P. Creus que, com a societat, tendim a blanquejar el consum de begudes alcohòliques?

R. Com a societat, no només blanquegem el consum d’alcohol, si no que el fomentem. L’alcohol es troba present en moltíssimes activitats socials. Totes les festes se celebren amb alcohol. L’alcohol està present en totes les reunions famiiars.

El més contradictori és que, com a societat, mentre fomentem el consum d’alcohol, no obstant, li donem l’esquena als problemes produïts per l’alcohol. És a dir, veiem amb bons ulls la figura del bevedor social i menyspreem la figura del bevedor problemàtic; invisibiltzant que una cosa porta a l’altra.

P. Què penses sobre el fet que la indústria apel·li al consum responsable dels individus? És potser aquesta una manera de desprendre’s, precisament, de tota responsabilitat? Resulta útil apel·lar al consum responsable?

R. L’apel·lació al consum responsable, efectivament, és una manera de treure’s del damunt tota responsabilitat. Aquesta és una tendència no només propia de la indústria de l’alcohol. Ens volen fer creure que els consumidors som responsables de totes les conseqüències d’allò que cosumim.

P. En el cas de les begudes alcohòliques això és molt més contradictori. Els resultats demostren que el consum d’alcohol segueix augmentant i també les conseqüències negatives del consum en termes de salut, accidentalitat…

R. En el cas de les begudes alcohòliques l’únic consum responsable és cap consum.

P: Quina és la crítica més contundent que pots fer contra la indústria fabricant de begudes alcohòliques?

R. La indústria fabricant de begudes alcohòliques és un engranatge més, dins del sistema del consumisme. El sistema consumista només vol vendre i vendre sense tenir en compte les conseqüències. Ens han convençut que consumint serem més feliços. Doncs bé, el que cal és obligar la indústria de begudes alcohòliques a informar exhaustivament de les consqüències que pot produir el consum excessiu d’alcohol. Informar amb el màxim rigor possible.

P. Què creus que hauria de canviar per a que els individus no caiguin en l’espiral de l’adicció a l’alcohol?

R. La clau está en la informació. Està demostrat que quanta més informació té la persona, els danys són menors i demana ajuda abans, en cas de necessitat.  Les trobades informatives són molt importants. Se sap, per enquestes, que els joves que han rebut xerrades informatives sobre les conseqüències de l’alcohol, endarrereixen l’edat d’inici en el consum.

P. Quines són les conseqüències de l’ús continuat i abusiu d’aquests substància?

R. A diferència d’altres drogues, les conseqüències es produeixen de forma molt gradual. Ës a dir, el deteriorment és molt lent en comparació amb altres drogues. Té conseqüències a tres nivells: físic, mental i social:

Quant a problemes de salut física, hi ha malalties hepàtiques (inclosa la cirrosis), malalties cardíaques, diferents tipus de càncer, gastritis, úlceres, dany cereral, deteriorament cognitiu i problemes del son. El consum durant l’embaràs, pot danyar greument el fetus. A nivell de salut mental, ens trobem amb agressivitat, depressió i ansietat. També pot produir-se un deterorament de la personalitat, enllaçada a una pèrdua progressiva del domini personal i alteracions del carácter.

En relació a problemes socials, citem l’alteració de les relacions familiars, que poden incloure conflictes, discussions, violència domèstica i de gènere, ruptura de relacions de parella; pèrdua d’amistats i de contactes socials. En definitiva, aïllament i soledat.

En l’àmbit laboral és probable una disminució del rendiment laboral i de la concentración, absentisme i baixes mediques.  

A més a més, augmenta la probabilitat de patir problemes legals i de seguretat. Accidents de trànsit i laborals. Comportament agressiu, baralles, discussions. Relacions sexuals de risc. Augment de la comissió de fets delictius (robatoris, violència, agressions sexuals). I problemes econòmics derivats de la despesa en alcohol.

P. Quins són els primers signes visibles que alerten que les persones estan en perill de caure en l’adicció?

R. Això varia molt d’una persona a una altra. Els signes més freqüents són:

Un major consum. La necessitat de beure més per obtener el mateix efecte. Beure en solitari i amagar la quantitat d’alcohol que es consumeix. El descuit de responsabilitats personals, laborals o familiars. La pèrdua d’interès. Deixar de participar en activitats o aficions amb què abans s’hi gaudia. Desig persistent de beure; irritabilitat i ansietat quan no es pot consumir alcohol. Pensament centrat en l’alcohol. Planificar amb antelació moments per beure, inclús sense una raó de caire social. O revisar les reserves de beguda amb freqüència. Lògica per justificar el consum: emprar excuses per minimitzar el cosum i mantenir una bona imatge d’un mateix. Experimentar malestar físic (tremolors, sudoració, nàusees) quan es deixa de beure, i que l’alleujament d’aquests símptomes només s’aconsegueix tornant a beure. Sentir irritació, ansietat o inquietud quan no es té accès a l’alcohol. O tenir llacunes de memòria mentre s’està sota els efectes de l’alcohol.

P. Com va manifestant-se el deteriorament vital? Com reacciona l’entorn? Quines eines tenen a la seva disposició els familiars i les persones properes als individus afectats?

R. El deteriorament vital és molt progressiu. No hi ha canvis sobtats que facin saltar les alarmes. Molts alcohòlics són persones funcionals durant molts anys. Quan el deteriorament és visible, el primers en adonar-se’n són els familiars. Són els primers en donar el toc d’alerta.  

A l’alcoholisme se l’anomena la malaltia de la negació. A la persona alcohólica li costa admetre que té un problema. Per adonar-se’n necessita tocar fons; viure una experiència que li faci veure la situació real.

L’entorn pot reaccionar de diferents maneres. Generalment, la primera reacció és la d’ajudar a la persona alcohólica. Però la persona alcohòlica només es recupera si vol recuperar-se. Sovint l’entorn es cansa, i deixa a la seva sort la persona alcohòlica.

La influència de l’alcoholisme en la família és molt important; afecta tota la família encara que la resta no begui. Succeeix com en totes les malalties mentals, que acaben per afectar el cercle social de la persona afectada. Els familiars no disposen de gaires eines per afrontar aquestes situacions. Hi ha algunes associacions i entitats, però són molt poques.

P. Com es pot revertir el deteriorament vital?

R. Revertir el deteriorament vital és el que anomenem ‘recuperació’. Quan diem ‘alcohòlic en recuperació’ volem dir això: un alcohòlic que ha deixat de beure i está recuperant la salut física i mental.

Es diu que la recuperació consta de dues parts: la primera és deixar de beure. La segona és aprendre a viure sense beure.

El primer de tot és deixar de beure. Aquesta és la base imprescindible de la recuperació, deixar de beure totalment. La idea de beure amb moderació és impossible per a un alcohòlic. La segona part és aprendre a viure sense beure. Aquesta part consisteix en adquirir tota una sèrie d’hàbits saludables que permetran recuperar la salut física i mental.

P. A quins professionals haurien de demanar ajuda les persones alcohòliques? A quines portes cal trucar per demanar ajuda?

R. S’ha de començar per demanar ajuda al metge de capçalera o metge de familia. Ell sabrà derivar-lo als especialistes adequats. En el nostre entorn, a Catalunya, i més concretament a Barcelona, tenim la sort de comptar amb diversos centres públics i privats per tractar l’alcoholisme i altres adiccions. Apart és aconsellable demanar ajuda a la famíiia i assistir a grups d’ajuda mútua com Alcohólicos Anónimos, o altres.

P. Està la societat preparada per a acollir les persones una vegada es troben rehabilitades?

R. La majoria d’alcohòlics en recuperació quan busquen feina, si han de donar explicacions, no diuen que han tingut problemes amb l’alcohol sinó que han timgut problemes d’ansietat o depressió, per exemple. Estar rehabilitat significa tornar a ser funcional després d’un període de carència. Que una persona alcohòlica pugui ser acollida o no, dependrà més del sector al qual es dirigeix que no a les seves condicions personals.  Per exemple, hi ha sectors on predomina el treball precarii s’admet pràcticament a tothom. En canvi, en altres sectors, com les finances o tecnològiques s’ho mirarien més.

Les persones rehabilitades són part de la societat; no és que hagin sortit de la societat i vulguin entrar de nou. Per tant, la societat no ha d’acollir; la societat ha d’oferir un tracte igualitari a totes les persones. Sabem però que això no és així perque operen molts prejudicis.

P. Personalment, que és allò que més t’ha sorprès del camí cap a la recuperació?

R. El més difícil i sorprenent és viure en una societat on contínuament  es convida a beure. L’alcohol és l’única droga de la qual has de donar explicacions si no la prens.

P. Com creus que s’haria d’ajudar des de la prevenció? Quins mètodes serien necessaris?

R. Fer xerrades informatives en els centres educatius, per als alumnes i per als professors. També fer xerrades en els centres de salut per a metges i personal sanitari, per a que sapiguen detectar aquests problemes a temps.

P. Com podría evitar-se que els joves ‘flirtegin’ amb l’alcohol com a forma de divertir-se? O com a via d’escapament davant dels diferents problemes que comporta la vida?

R. Actualment això és impossible. La nostra societat va en la direcció oposada. Davant dels problemes de la vida, no només els oferim alcohol, sinó també tot tipus de drogues i substàncies, i altres activitats com vídeojocs i xarxes socials.

Davant d’aquesta situació només hi ha lloc per solucions educatives. S’ha d’ensenyar als joves que el malestar forma part de la vida, que un no s’ha d’evadir. S’ha d’aprendre a manejar l’avorriment i les frustracions. Cal recuperar la cultura de l’esforç i de la solidaritat. Els joves han de saber-se útils i significatius per als altres; en detriment de la cultura actual de la competitivitat i de l’èxit.

P. Quin és el veritable poder de la indústria? Com parar-li els peus?

R. El poder d’una indústria es mesura per la seva facturació i la seva influència. En termes de facturació es manegen xifres astronòmiques. A nivell mundial, es parla de bilions d’euros; unes xifres que continuen augmentant any rere any.

Quan a la influència, no hi ha cap estat que li hagi parat els peus a la indústria. En tots cas només podrien parar-li els peus els governs i les autoritats sanitàries.

P. Recentment, la revista científica The Lancet ha parlat de ‘morts per desesperació’ entre els joves. Hi ha una relació clara entre el consum d’alcohol i el suïcidi?

R. L’augment dels suïcidis entre els joves está relacionat amb l’augment del consum d’alcohol, amb l’augment del consum d’altres drogues, amb l’augment del consum de psicofarmacs. Tot está interrelacionat.

P. Series partidari de la prohibició total? La prohibició total aniria en contra de la llibertat individual?

R. No soc partidari de la prohibició. En primer lloc, perquè és impossible d’aplicar i, en segon lloc, perquè s’ha provat al llarg de la història i no ha funcionat.

P. Els anuncis de begudes alcohòliques del 0,0% han augmentat la seva aparició en la televisió. És el 0,0% la porta d’entrada cap a un consum desbocat?

R. Efectivament les begudes 0,0% són la porta d’entrada al consum de begudes de major graduació. Aquests anuncis no són més que una estratègia de màrqueting.

P. S’entreveu el final de la permissivitat amb l’alcohol? Quin sembla ser el panorama futur més probable?

R. No, no s’entreveu ni el final ni el declivi de la permissivitat vers el consum d’alcohol. El futur més probable és que tot seguexi igual.

Sant Cugat del Vallès, 14 d’octubre de 2025